El camí de Mallorca a la modernitat
Des de final del segle XVIII, el liberalisme va anar arrelant de manera lenta a Mallorca. A la societat d’aleshores hi havia una mentalitat integrada en la cultura europea, que se sentia vinculada a la seva evolució i que intentava estar al dia. I com a conseqüència de la implantació de la Constitució de 1812, aquesta nova ideologia va tenir l’oportunitat de poder consolidar-se, de manera legal, tant a Palma com als pobles.
El març de 1820, quan va arribar la notícia del nou canvi polític a Palma, la reacció va ser d’eufòria. Al mateix dia, al Born, el poble i la tropa van deposar el capità general i nomenaren el seu substitut, com va ocórrer també a València. A més a més, es va assaltar la casa de la Inquisició, com a Barcelona. En una setmana ja s’havien fet les eleccions a l’Ajuntament de Palma i al cap d’uns pocs dies als pobles. I tot això es va aconseguir perquè una part rellevant de la població, de manera valenta, va donar suport al nou sistema.