TRANSFERÈNCIES
Si la poesia és conformada, ordida, per la polifonia sagrada de veus, Transferències inaugura un acord, un bell lloc, afluent d’aquest univers paral·lel.
Les seves coordenades espirituals tracen espais sorgits en la vivència, però que ens són revelats com estranys, mítics, en encarnar-se en la paraula poètica. En ells s’hi encreuen les experiències quotidianes, la mirada singular, per retornar-nos als lectors la inexactitud del seu lloc precís, en un quefer que ens acosta al postsimbolisme i al realisme màgic.
